Parella

Les relacions de parella, les creences, l’ego i l’afecció

Cada dia veiem com les nostres creences afecten la manera de veure el món, i especialment quan parlem de les relacions de parella. En funció de les nostres creences jutgem allò que passa al voltant. Partim de la base que, el que passa, no té connotacions positives ni negatives, aquestes, les donem nosaltres en funció de la programació prèvia. Alguns autors parlen d’ego, però jo prefereixo descompondre en petites parts, les creences.

En les relacions de parella els egos adquireixen una gran importància, però si ens poséssim a descompondre’ls veuríem que resulten de la suma de diverses creences. Les enganxades o discussions apareixen quan un dels egos se sent trepitjat per l’altre. I dic se sent perquè ja tenim clar que no deixa de ser la percepció subjectiva la que genera aquesta pertorbació de l’harmonia.

Trobar l’harmonia dins de la parella requereix de domar aquest cavall salvatge del que anem a lloms. Quan un dels dos diu a l’altre qualsevol cosa podrem veure la reacció en funció de les creences que han format l’ego. Si la reacció és neutra o positiva estem davant creences potenciadores, però si la reacció és negativa o irada és que estem entrant en el món de les creences limitants. És en aquest moment quan un s’ha de plantejar què hi ha darrere d’aquella situació que m’altera?, què em dic?, Quina és la creença que sustenta la reacció? Quina part de real té aquesta creença per afectar-me?Per descomptat que surten a la llum les creences quan hi ha una discussió o simplement una conversa, però també surten a la llum quan analitzem quin tipus de relació tenim.

L’afecció en la relació de parella 

En les relacions de parella es parla molt d’afecció (apego), i és fàcil desenvolupar-la, ja que a nivell social el bombardeig és constant, cada dia escolto cançons que fan referència a l’afecció, a la necessitat de la parella perquè la vida d’un tingui sentit, i això és com un gota a gota que si un no està pendent va calant, i poc a poc va donant forma al monstre de l’ego, el va alimentant amb creences fins que arriba el moment en què conviure amb ell es fa molt difícil, arriba el moment en que alguna cosa que hauria de ser plaent acaba sent una necessitat.

Compartir la vida amb una parella és una elecció, però mai pot ser una necessitat. És en aquests casos quan es detecta la inclinació, i aquest no deixa de ser la conseqüència de la creença infundada que sense l’altra persona la vida no té sentit, no es pot viure o no val la pena. És que no existia la vida abans d’estar amb aquesta persona?

De tota manera, no voldria menys tenir la força d’aquestes creences, ja que en alguns casos el monstre de l’ego arriba a adquirir vida pròpia i acaba per dominar completament la vida de l’altre, la inclinació cap a la parella és tan gran que porta a la persona actuar de manera totalment irracional. Quin sentit tenen la gelosia?

En una parella s’hauria de tenir ple respecte, l’un cap a l’altre, i portar aquest respecte a l’amor, i és important entendre la parella com a manera d’estimar, de donar amor, ja que des de l’amor estem donant llibertat, estem expressant que volem el millor per a aquesta persona. Des de l’amor una parella es pot trencar perquè hi ha circumstàncies que porten a això, de vegades les necessitats individuals pesen més que les de parella, i una parella amb una relació sana d’amor, serà capaç de comprendre, sabent que la seva vida no depèn d’aquesta persona, i al mateix temps que l’amor cap a ella comporta deixar gaudir de les seves eleccions. La relació d’amor ideal és aquella en què les parelles no es necessiten per a res, però es volen per a tot, i tots dos gaudeixen de la llibertat de ser una parella i poder-se complementar.

Quan una relació és així de sana, l’amor és com una funció exponencial amb tendència a l’infinit cada vegada és més gran, però compte, en tot moment pot aparèixer l’ego i podem creure que és una necessitat vital …

  Share:

Author: Pep Viñas

Pep Viñas
Nascut a Terrassa el 1977 als 35 anys passo per una experiència de vida que provoca un canvi en mi i començo a investigar i a profunditzar en les causes de les vivències que es donen a la vida. Investigo sobre la salut i la malaltia i descobreixo altres opcions que em permeten empoderar-me i auto responsabilitzar-me, i d’aquesta manera, poder prendre decisions que marquen el rumb de la meva situació.
Arran d’això em proposo donar a conèixer tot allò que he anat trobant i comprovant perquè tothom se’n pugui beneficiar…

sobre mi

Deixa un comentari

*